Aquestes pràctiques, lluny de tenir una importància secundària, resultaven, de fet, determinants per a la socialització i la formació dels anarquistes i anarcosindicalistes esmentats. Asseguraven la cohesió del grup, consolidaven els sentiments de pertinença a un moviment social (sens dubte heterogeni) i, en definitiva, desenvolupaven un rol essencial en el procés de conformació de la identitat llibertària. Conferències, debats, cursets, escoles diürnes i nocturnes, lectures, biblioteques, periòdics i revistes, llibres i fullets, vetlades artístiques, excursions campestres o activitats diverses, com ara el naturisme, el nudisme o l'aprenentatge de l'esperanto, entre altres, eren pràctiques a través de les quals es construïa l'"individu" anarquista i es modelava un tipus de vida i cultura militants, així com una forma d'entendre la sociabilitat i l'oci populars. Endemés, comptaven amb un programa general de superació individual i col·lectiva, mitjançant l'extensió de la cultura i l'educació, que no resultava del tot aliè,en les formes i els objectus, al programa que havien engegat altres cultures polítiques del moment situades també en làmbit de l'esquerra, com ara és el cas, per exemple, del republicanisme o del socialisme.