contínuament, a la recerca de respostes, la fortalesa laberíntica i inexpugnable –malgrat la seua aparença simple– del conte folklòric, tradicional o popular: el conte meravellós, la faula d'animals, el conte divertit o novel·lesc, el d'endevinalles, absurds i acudits.
Des de la tradició oral o des de l'escrita, des de la fantasia, la llegenda o la realitat, cada conte alberga al seu interior un enorme potencial comunicatiu. I és cultura popular de primer rang la dels seus narradors tradicionals –els nostres avis, les nostres mares, els qui contaven a la seua manera «Patufet», «Les tres tarongetes de l’amor» o «La ventafocs»–, que han anat reproduint i enriquint amb les seues senzilles aportacions, amb la seua transmissió oral, sense saber-ho ni donar-li la menor importància, històries antigues carregades de saviesa mil·lenària.
Qualsevol investigació sobre els contes folklòrics ajuda a explicar les arrels misterioses del relat de ficció i a recuperar
el tresor fascinant d'un passat de narrativa oral, profundament arrelat a les nostres cultures, però injustament relegat.