12
Junio
Jueves
19:00
Ciutat Morta
Artículo de Manel Ros en el semanario La Directa sobre el film:
El cas del 4F torna a la ciutat de la mà de DocsBarcelona
MANEL ROS / @MANELROSALVADOR | 31/05/2014
Un dels pitjors casos de corrupció policial a Barcelona en un dels millor festivals de documentals de Barcelona. Avui i demà es passarà per primera vegada en un festival català, el Docs Barcelona, Ciutat Morta, el polèmic film de Xavier Artigas i Xapo Ortega, que va guanyar el premi Biznaga de Plata al Millor Documental a la passada edició del Festival de Màlaga.
I perquè polèmic? Perquè és un film que ha fet el que molts documentals fan fora de casa nostra, però pocs ho fan amb casos policials d'aquí. Ciutat Morta re-construeix un relat contrastat dels fets que van succeir la matinada del 4 de febrer de 2006 al carrer Sant Pere Més Baix 55 de Barcelona. Un documental que investiga a fons les contradiccions i falsedats relacionades amb el cas que van ser difoses per l’Ajuntament de Barcelona –amb Joan Clos (PSC) d'alcalde i Jordi Hereu (PSC) de cap polític de la Guàrdia Urbana– i publicades a la majoria de mitjans de comunicació.
Aquella matinada se celebrava una festa a l’edifici de l’antic Palau Alòs, okupat des de l’any 2002. Efectius antidisturbis de la Guàrdia Urbana feien controls als accessos de la finca –de propietat municipal– quan es va produir una baralla entre la policia i la gent que accedia a l’edifici. Des del terrat de la casa, van caure molts objectes, entre ells, un test de grans dimensions. Un agent va caure ferit de gravetat i els seus companys van fer detencions entre la gent que hi havia davant de la casa. La versió oficial, aleshores, va canviar i va assenyalar una pedra llançada a peu de carrer com a causant de les ferides al cap del guàrdia urbà.
Ignorat per molts cercles
El documental va ser ignorat per molts cercles mediàtic durant molt de temps. Va ser el premi al Festival de Màlaga el que finalment li va obrir moltes portes, que “abans ni tan sols existien”, comenta Xapo Ortega, co-director del documental, a l'altre banda del telèfon, mentre assisteix precisament a un dels tallers que organitza el DocsBarcelona. “Fins que no vam guanyar el festival de Màlaga no ens feien cas”. Ara mateix estan negociant amb TV3 per passar el documental però encara esperen una resposta definitiva, però abans de Màlaga “era impossible negociar res”.
“El que hem vist és que a la resta de l'estat no hi ha problema en presentar aquest documental i parlar del cas del 4F”, afirma Ortega. “On ens trobem problemes és aquí a Catalunya”. Però això, segons el director, ha passat amb aquest cas des del començament, “han desaparegut probes, documents...”. Per Ortega, és se'ns dubte una qüestió política i posa un exemple d'aquestes pressions polítiques i policials: “El Periódico de Catalunya va fer durant una setmana un especial del Festival de Màlaga, parlant de totes les pel·lícules catalanes que es presentaven”, va ser una setmana abans del Festival “quan ens van treure una noteta amb tres línies”. Però probablement el més sorprenent és que el dia després de rebre el premi a Màlaga “ni tan sols van dir res de la nostra pel·lícula”.
Malgrat tots aquest problemes tant ell com Xavier Artigas, l'altre responsable del documental, estan sorpresos i molt contents, “més que per la pel·lícula en si pel cas”. Des del primer moment van tenir clar que volien que el documental “fos per denunciar el cas. És una pel·lícula activista totalment”.
I quina és la raó per la qual el DocsBarcelona ha decidit incloure en la sessions especials –fora de concurs– aquest documental? Laia Aubia, productora executiva del festival dona un doble motiu, que és el mateix per totes les sessions especials: “primer que sigui un molt bon documental”, independentment de la temàtica. I segon “perquè creiem que les projeccions poden generar un interès en els ciutadans de Barcelona”. En aquest cas concret “pel tema que toca i la manera com el toca, el vam considerar adient perquè es veies en aquesta ciutat”.
Moviments de protesta i revoltes
Casi sense voler-ho Ciutat Morta ha pres un protagonisme molt fort dins la programació del Festival , però el festival va molt més enllà. Aquest any, malgrat que segons Aubia no té un eix temàtic tancat, i que programa en funció dels documentals que es fan a nivell internacional, el que sí que ha passat aquest any és que “quan ens vam posar a buscar títols han sortit molts que toquen l'activisme ja sigui de forma individual o col·lectiva”. No és que el Festival hagi pensat en fer una edició més centrada en la política, sinó que més aviat s'han trobat que la política i l'activisme formen part de la realitat mundial en el temps que vivim: “quan hem anat a buscar pel·lícules documental que ens semblen bones ens hem trobat que d'una manera o altre tocaven moviments de protesta i revoltes”.
I això s'ha reflectit en gran part de la programació. El festival que va començar el passat dia 28 durarà fins demà dia 1 i es concentrarà en les dues sales dels Cinemes Aribau Club i l’Auditori i el Teatre del CCCB. Entre els documentals més destacats, apart de Ciutat Morta, es podran veure Demonstration, enregistrada per 32 alumnes del màster de cinema documental dirigits per Victor Kossakowsky. Return to Homs, de Talal Derki, que va seguir el pas de dos joves revolucionaris participants de la protesta pacífica per alliberar el seu país de Bashar al-Assad fins a esdevenir rebels armats. O Confessions d’un banquer on en primera persona s'explica la part més fosca –si és que en té alguna de clara– del món de les altes finances i els bancs d’inversions.