es toquen.» The New Yorker
«A través de la historia d’en Jack Burdette, Haruf planteja les mateixes preguntes sobre l’heroisme que va plantejar a El vincle més fort, però aquesta vegada amb fúria de debò. Com triem els nostres herois? Què estem disposats a
concedir-los i què passa quan ens abandonen? La resposta no és agradable.» Boston Review
Newsday — «Una paràbola explicada de manera adorable: senzilla, crua i real.»
The Denver Post — «Balada de Holt parla amb l’autenticitat de […] Hemingway i Faulkner.»
Rocky Mountain News — «L’estil reflexiu i melancòlic de Haruf es tradueix en una escriptura de primer ordre.»
Los Angeles Times — «Tensa i implacable… Una narració concisa i bellament elaborada.»
Boston Review — «A través de la historia d’en Jack Burdette, Haruf planteja les mateixes preguntes sobre l’heroïsme que va plantejar a El vincle més fort, però aquesta vegada
amb fúria de debò. Com triem els nostres herois? Què estem disposats a concedir-los i què passa quan ens abandonen? La resposta no és agradable.»

De les seves obres se n’ha dit:
The Christian Science Monitor — «Kent Haruf té una prosa meravellosa. Els seus personatges tenen vida i la veu del narrador reverbera fins i tot després de passar l’última pàgina, amb humor, ironia i amor.»
Ursula K. Le Guin, The Guardian — «Un escriptor d’una originalitat enlluernadora. Parla de manera pausada, amb intimitat però amb contenció, d’un adult a un altre. És curós
a l’hora d’explicar una bona història, destil·la veritat.»
The New Yorker — «Emotiu i compassiu. Cada trama de Holt projecta una ombra llarga, i l’essència de la història de Haruf és el que succeeix quan aquestes ombres es toquen.»
Time Out — «Haruf és un dels novel·listes contemporanis més elegants.»
Booklist — «Un tribut poderosament eloqüent a la dignitat i a la tenacitat essencials de l’esperit humà.»
John Irving — «Una escriptura meravellosa.»
David Vidal, Ara Llegim — «En el seu treball s’articula un lirisme descarnat com el de Cormac McCarthy i una atenció als minúsculs moviments del quotidià que evoca els relats
de John Cheever o Raymond Carver. Cultiva, doncs, un estil eixut però molt gràfic, que descansa en escenes construïdes sobre detalls reveladors i una oïda infal·lible per al
diàleg concís.»
Juan Marín, El País — «Perpetua el valor de les coses fonamentals. Una Amèrica que potser només poden recuperar els escriptors.»
Josep Massot, La Vanguardia — «Un estil fàcil que enganya, com els vins que entren amb suavitat i deixen el seu record durant molt de temps.»