apassionada, afilada i dolorosa, molt allunyada de qualsevol perfecció o idealització.»
Jon Agirre, El Diario Vasco – «Una crònica íntima.»
Elvira Navarro – «La bona literatura desvetlla, i això fa Eider Rodriguez: posar-nos davant del mirall a través d’un recorregut intens per les ombres dels nostres temps. Llegir- la és conèixe’ns, i alleuja i fa mal.»
Recaredo Veredas, Culturamas – «Escriure bé no és el mateix que escriure de manera complicada. Si es valoressin aquests mèrits esmentats, en la seva justa mesura, Eider Rodriguez es consideraria una de les nostres millors relatores: sap mostrar la complexitat amb poques paraules, fins i tot es permet la brillantor i brots de bellesa de manera ocasional.»
Anna Carreras, Núvol – «Sense cap altra arma que la inclemència, sense concessions ni filtres, l’autora furga en la quotidianitat de la classe mitjana basca i en les misèries de
la humanitat en bloc. Posa el mirall de cara al món: només malalties. I això passa perquè l’autora cultiva l’enginy de focalitzar allò imperceptible, el detonant que sovint no tenim en compte, el detall magistral de la bona literatura.»
Jurat Premis Euskadi – «Una literatura d’alt nivell.» Jordi Llavina, Llegim, Ara – «Un cor massa gran és un notabilíssim
llibre de contes. Hi ha un estil molt ferm que els agermana tots i, encara més, hi ha en tots els relats personatges que pateixen i que no acaben de sortir d’ells mateixos.
Però s’hi escarrassen.»
Juan José Millàs – «Els sentiments que s’exposen en aquest conjunt de relats són aquells amb els quals tenim els nostres cors ben moblats.»
Begoña Gómez Urzaiz, La Vanguardia – «Com més simplicitat aparenten, com més sembla que l’autora ha estat llegint en actitud furtiva l’historial de WhatsApp dels seus veïns d’Hendaia, més bé li surten els personatges a Rodriguez. […] Com els bons contistes, l’autora aconsegueix dibuixar ecosistemes sociofamiliars sencers amb pocs detalls ben escollits. […] Kurt Vonnegut aprovaria el mètode.»
Jon Kortazar, El País – «A la narració breu se li exigeix a la vegada la intensitat i la força d’un poema. Eider Rodriguez mostra una destresa estranya en la presentació de les trames, que va fer que la seva obra fos una sorpresa agradable en la narrativa basca des que va aparèixer en escena.» "