LLIBRES

Michael Zeuske: "Hi va haver milers d'esclavituds, a tot el globus"

Gustau Nerín. Barcelona. Divendres, 22 de febrer de 2019

Michael Zeuske, 'Esclavitud. Una historia de la humanidad'
Ed. Katakrak, 336 p., 22 €.

Michael Zeuske és un historiador especialitzat en la història de l'esclavitud al Carib. Recentment ha publicat, en l'editorial Katakrak, Esclavitud. Una historia de la humanidad, un llibre que suposa un repàs de l'esclavitud al llarg de la història. Zeuske respon, des de Cuba, on està realitzant investigacions, a les preguntes d'El Nacional.

«L'esclavitud és molt antiga. Per a mi va començar amb l'anomenada revolució neolítica, o potser abans i tot»

Coneixem bastant el tràfic d'esclaus per l'Atlàntic, però pel que sembla l'esclavitud va començar molt abans...

Sí. Si s'entèn esclavitud com l'exercici de violència sobre el cos humà i amb la disminució de l'estatus de la persona, l'esclavitud és molt antiga. Per a mi va començar amb l'anomenada revolució neolítica o, potser abans és a dir, com a mínim fa 10.000 anys.

A l'escola ens explicaven que el Neolític va suposar l'alliberament de la gent, que havia de treballar menys i s'alimentava millor...

Potser sí. Però els grups eren petits i si els homes s'havien mort o havien desaparegut, les dones i nens havien de buscar-se un altre grup en el qual eren admesos en una posició d'estatus més baix i havien de dedicar-se a les "feines menors" (les més brutes i degradants, en els quals s'havia d'estar en contacte amb la sang o les escombraries).

«Cap de les grans revolucions "burgeses" no va proclamar per si mateixa la llibertat dels esclaus»

També explica que la intensificació de l'esclavitud es va produir, justament, al Segle dels Llums, presentat amb freqüència com el segle de les idees de llibertat.

Sí. A més a més, cap de les grans revolucions "burgeses" no va proclamar per si mateixa la llibertat dels esclaus: ni la independència nord-americana, ni la revolució francesa, ni les independències d'Hispanoamèrica... A les Corts de Cadis sí que es va discutir el problema (com a mínim, això ja és alguna cosa). En realitat, va ser la revolució dels esclavitzats de Saint-Domingue / Haití, del 1791 al 1803, la que va trencar tant amb l'esclaviatge com amb el colonialisme.

Al seu llibre dubta entre parlar d'esclavitud i d'esclavituds.

Sí. Quan pensem en l'esclavitud, pensem en l'esclavitud romana, o en l'hegemònica a les Amèriques, sobretot la del sud dels Estats Units, molt divulgada per la indústria de Hollywood. Però hi va haver milers d'esclavituds, en tot el globus, en qualsevol societat i en qualsevol temps...

Per a nosaltres parent i esclau són dos termes completament excloents. Sembla ser que històricament la cosa no ha estat sempre així...

No. Hi va haver una fase històrica de l'esclavitud, en la qual aquesta es conformava dins d'un grup de parents, en el que un dels membres ocupava la posició més baixa dins d'aquest col·lectiu. Aquest tipus d'esclavització dins d'un grup de parents va existir durant molt temps en nombrosos punts del Planeta. L'anomenada esclavitud atlàntica existia, com el nom diu, només en l'espai atlàntic i va durar menys de 500 anys. En canvi, la kin-slavery, com anomenen molts a l'esclavatge familiar, va existir durant molt més de temps i a molts més llocs del món.

«Hi ha moltes esclavituds, amb els seus propis codis culturals»

Europa il·legalitza el trafic d'esclaus. Celler

Vostè suggereix que no hi ha realment una diferenciació clara entre la situació dels serfs europeus i la dels esclaus.

Sí. Hi ha moltes esclavituds, amb els seus propis codis culturals. Des del principi de l'esclavitud aquesta va derivar en dues formes principals: les esclavituds col·lectives i les esclavituds segons la regla "un amo / un esclau". Els serfs europeus, o glebae adscripti, eren venuts o regalats, però juntament amb la terra; és a dir, era una forma d'esclavatge col·lectiu.

Afirma també l'existència d'esclaus a l'Àfrica precolonial i documenta el consum intern d'esclaus a l'Àfrica. D'altres autors tendeixen a minimitzar la seva importància.

Bé, si se segueix a la majoria dels especialistes, les xifres d'esclaus a la zona eren bastant altes. Hi ha autors que diuen fins i tot que van ser més els esclavitzats dins del continent que els portats a través de l'Atlàntic.

«La gran majoria dels esclavitzats de la història mundial i global, han estat nens i dones»

Nens i dones sembla que s'emporten la pitjor part en tot aquest assumpte...

Si, la gran majoria dels esclavitzats de la història mundial i global, han estat nens i dones (i encara avui en dia ho són); només en unes quantes èpoques els homes eren els preferits (com va succeir en temps de l'esclavitud atlàntica).

La qüestió de les responsabilitats pel tràfic d'esclaus és, doncs, complicada. Què opina de la reivindicació d'indemnitzacions pel tràfic d'esclaus, per part de països africans i americans?

Si, és complicat. Per als descendents dels esclavitzats portats a les Amèriques no em sembla tan complex, però a l'Àfrica avui en dia hi ha elits que són descendents dels esclavistes i traficants dels temps del tràfic d'esclaus atlàntic. Alguns grups que van practicar el tràfic dominen la política, l'economia i la cultura fins avui.

Si hi ha tantes maneres d'esclavitud. Com delimitar el que és esclavitud i el que no ho és?

Això se sap pel criteri d'estatus. En un grup donat hi ha individus pràcticament sense estatus. Cada societat tenia (i té) els seus grups amb menys estatus o sense estatus. I aquests grups són vulnerables a situacions reals d'esclavització, amb o sense lleis escrites. Avui ja no hi ha propietat legal de cossos humans, però ens adonem que encara hi ha grups d'esclavitzats.

«Avui dia hi ha formes d'esclavització bastant tradicionals que s'uneixen amb les noves»

Quines són ara les modalitats d'esclavitud?

Avui dia hi ha guerres, ensorraments d'Estats i crisis econòmiques (i climàtiques) que destrueixen les bases de la vida de grups i societats senceres. A més, hi ha robatori de nens i dones, esclavització de nens sense pares, tràfic de persones, sobretot en les rutes migratòries... Hi ha formes d'esclavització bastant tradicionals que s'uneixen amb les noves, generades per les innovacions tecnològiques, d'informació i de moviment espacial.

«Hi ha més esclaus ara que en temps de l'esclavitud atlàntica»

Quants esclaus queden al món?

Les estimacions es mouen entre 27 i 270 milions. En xifres absolutes hi ha més esclaus ara que en temps de l'esclavitud atlàntica (en xifres relatives és una altra cosa).

Amb tanta esclavitud al Planeta, des de sempre, un té la temptació de pensar que els humans no són gens angelicals...

Així és. Però la lluita contra els esclavatges continua.