més rellevant que mai. I és que el dietari recull les vivències i
reflexions de Garcia Garay durant el mes de convalescència
que va passar tancada a casa i amb l’autonomia limitada.
En l’àmbit personal també pretenia “omplir d’alguna manera”
el buit físic i emocional que l’operació li havia deixat.
I és que Garcia Garay ha volgut plasmar “els estralls” de la
malaltia en una dona d’edat mitjana com ella. Dos mesos de
convalescència, el primer dels quals gairebé no es podia ni
moure, asseguda davant d’un mateix paisatge, la van portar
a escriure diàriament sobre el buit. Un acte d’escriptura que
acabaria convertint-se en dietari.