Jurat del Premi Literari Manuel de Boaventura 2021 – «Es tracta d’una narrativa amb una maduresa literària elevada que, amb una sensibilitat particular, aconsegueix creuar les diferents línies temporals de la realitat moçambiquesa, oferint al lector una representació expressiva del país en el període colonial
i postcolonial.»
Sílvia Souto, Diari Sapo – «La novel·la és un viatge potent en dos períodes, el de la preindependència, el 1973, i el present, el 2019; i dos ritmes, el dels diàlegs i el de la correspondència epistolar. Un tapís molt ric, un rèquiem habitat per personatges inoblidables: la rebel Maniara, el criat Benedito, que serà el líder del Frelimo, Ermelinda, a qui anomenen Almalinda que vola…»
Felipe Machadó, Diari Istoé – «La literatura de Mia Couto és híbrida: fins i tot quan escriu novel·les, les seves obres són marcades pel ritme delicat de la poesia. El cartògraf d’absències no defuig aquest estil; a través d’una narrativa lúdica i plena de metàfores, l’autor viatja al passat i incorpora elements d’un altre gènere, l’autobiografia.»

De l’autor s’ha dit:
Henning Mankell – «Un dels autors més interessants i importants de l’Àfrica.»
Gustau Nerín, El Nacional – «Couto és un poeta. De fet, té publicats dos llibres de poesia. Però quan escriu en prosa també és un mestre de les metàfores, de les imatges, de les paraules. Couto és capaç de trobar bellesa als llocs i les situacions més extrems.»
Sonia Fernández, Altaïr Magazine – «És un mestre a l’hora d’aixecar universos sobre el fràgil sòl dels somnis. Ens ofereix
atmosferes complexes que freguen el límit entre el que és versemblant i el que està encantat.»
Sam Sacks, The Wall Street Journal – «Couto és un aforista brillant. Hi ha moltíssimes frases que tenen el pes i la saviesa dels antics proverbis.»
Catherine Simon, Le Monde – «Aquest tipus és bestial. La seva grapa s’aguditza amb el temps i construeix, llibre a llibre, una obra única.»
Sébastien Lapaque, Le Monde Diplomatique – «Couto és un artesà d’una llengua clàssica, precisa i sòbria. S’apropia del portuguès per tal de reinventar-lo. Crea un model narratiu nou.»
La Quinzaine – «L’obra de Mia Couto és de les que realment compten.»
Neues Deutschland – «És com si els lectors haguessin estat embruixats. Tenim davant nostre un mag de les paraules.»