rerefons, l'amor, eixe brutal sentiment que tot ho arrambla i arrasa

Punxa ací per a llegir unes pàgines del llibre.


Rafael Arnal (Tavernes Blanques, 1948). Escriptor, llibrer i editor. Net matern d'un tramviaire de Meliana i d'una dona nascuda en una barraca d'Almàssera i net patern d'uns avis de Serra, forner ell i llaurador de secà que estigué en la Guerra de Cuba. Fill d'un llibertari "trentista" que estigué en la guerra d'Espanya. Amb aquest llinatge, Rafa Arnal és el resultat genètic d'una barreja entre la humitat salobre i marinera de l'horta i la sequera extrema de la Serra Calderona.
El destí, o ves a saber, l'encaminnà a "Lo Rat Penat" a principis dels anys 60. A partir d'ací l'estudi de la llengua pròpia, l'agitació cultural -amb Lleonard Giner i d'altres companyes i companys formen el grup Carraixet a finals de 1971-, l'activisme polític i la lluita contra la dictadura canviaren el curs de la seua vida. Participa en el procés de fundació del PSPV i s'integra, sota el mestratge de JJ Pérez Benlloch, a l'aparell de propaganda. Des dels inicis, a la premsa clandestina i el panflet, a l'actualitat, ha fet de tot al món de la comunicació: El Poble Valencià, Dos i Dos, Marginados, Avuí, Diario de València, Notícias, Las Provincias, El Periòdic de l'Horta, El Punt, Levante...

"Quaderns del retruny" (1982), "Puta misèria" (1986) i "Amb la cua encesa" (1990) (ambdós a quatre mans amb J. Dolç) i els llibres col·lectius "Tres en línea" (2003) i "Nosaltres els Exvalencians" (2005)...

"Puta misèria" portada al cine per Ventura Pons, li va obrir la porta del guionatge televisiu. Amb Carles Mira treballà a la sitcom "Russafa 56"... Però açò ja són figues d'un altra panera.

A hores d'ara és el "comissari general" del www.brigadamixta.com, un blog comunal valencià seguit en més de 50 països d'arreu del món.