Lluna creixent sobre el Tàmesi
14,95 €
BEZa barne
Eskuragarri 4-5 egunetan
Lluna creixent sobre el Tàmesi
Quan el protagonista de Lluna creixent sobre el Tàmesi acaba d’acomiadar a l’aeroport una amant de temporada, septembrina i tempestuosa, una trucada des de Londres li fa saber que el seu pare ha mort. La notícia indesitjada prem les tecles de la memòria i fa desfilar davant nostre tota una vida —la del pare— excepcional, agitada, viscuda amb una intensitat emocional que provoca l’admiració del fill.
...
En aquesta obra, Gabriel Janer Manila combina, amb l’elegància a què ens té acostumats, una prosa altament lírica i mesurada amb una narració a estones brutal, crepuscular, capaç de submergirse en les profunditats dels misteris de la vida i de la mort.
Gabriel JANER MANILA (Algaida, Mallorca, 1940) és possiblement el millor autor de llengua catalana nascut a les Balears. És llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Antropologia de l’Educació a la Universitat de les Illes Balears i escriptor. L’any 1967 es donà a conèixer amb L’abisme, Premi Ciutat de Palma de novel•la. Des d’aleshores la seva producció narrativa ha estat continuada, amb títols com Els alicorns (Premi Josep Pla 1971) o Tigres (Premi Ramon Llull de Literatura Catalana, 2007). També ha conreat l’assaig amb títols com Cultura popular i ecologia del llenguatge (Premi Josep Pallach 1981) i s’ha prodigat en la narrativa infantil i juvenil: El rei Gaspar (Premi Josep M. Folch i Torres 1975), Tot quant veus és el mar (Premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre infantil de 1987 i Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del Ministeri de Cultura 1988) o El terror de la nit (Premi Columna Jove 1995). La seva obra ha estat traduïda a l’alemany, castellà, anglès, gallec, euskera, neerlandès, rus, italià i francès. Ha impartit cursos i pronunciat conferències arreu d’Espanya, Mèxic, París, Frankfurt, Nova York, Berlín, Bogotà, Quebec, Montreal, etc.
«Janer Manila construeix amb delicadesa una realitat mítica, alhora recurrent i sempre renovada». Jordi Llavina (Avui)
