les edats que planteja -en clau crítica- reflexions i lectures diverses: una amistat incondicional i desinteressada que no es correspon
de la mateixa manera; la relació amb el nostre planeta,
agredit constantment; la contraposició entre les necessitats materials i allò intangible, per tal d’aconseguir la felicitat;
i fins i tot una paràbola de la família…
El text és una successió dinàmica d’accions al voltant de la figura central de l’arbre que interactua amb una persona. Tota una vida
és la que transcorre en aquesta història tendra i commovedora,
amb un pòsit de tristesa: des de la infància, quant tots dos jugaven; fins a arribar a l’edat adulta i a l’edat de la vellesa,
diferenciades pel contrast entre “estimar” i “necessitar”
com a dues actituds vitals. Sense demanar ni esperar
res a canvi, la generositat i l’amor sense límits defineixen
l’essència de l’arbre que és feliç tot fent feliç al nen.